Obsfabra

Observant en la nit del 14 de Abril de 2001 es va advertir d’un cos en moviment amb una òrbita desconeguda. Avisat al Minor Planet Center i després de les seves oportunes comprovacions va assignar-se un nom provisional 2001 GN4. A partir d’aquell moment es va procedir a la obtenció de les mesures astromètriques i fotomètriques per determinar l’òrbita el més exacte possible. Posteriorment, a proposta de l’Observatori descobridor, ha sigut adjudicat per el Minor Planet Center amb el nom definitiu de “ OBSFABRA”, el 3 de Abril del 2007.

Observando la noche del 14 de Abril de 2001 se advirtió un cuerpo con órbita desconocida. Avisado al Minor Planet Center se confirmó la roca la madrugada el día 18 de Abril 2001 dándole el nombre provisional de 2001 GN4. A partir de este día se procedió a la obtención de datos astrométricos y fotométricos para determinar la órbita lo más exactamente posible. Posteriormente a propuesta del Observatorio descubridor ha sido concedido por el Minor Planet Center el nombre definitivo de OBSFABRA el 3 de Abril de 2007

Parámetros Orbitales Periodo 5.36 años Diametro: 6 kms

DEDICATORIA DEL MINOR PLANET CENTER AL ASTEROIDE «Obsfabra»
Discovered 2001 Apr. 14 by J. Manteca at Begues.
Inaugurated on 1904 Apr. 7, the Fabra Observatory in Barcelona has been known for its work in astronomy, meteorology and seismology.

Web del JET PROPULSION LABORATORY (NASA) en honor al Asteroide ObsFabra

La construcción del Observatori Fabra fue impulsada por la Reial Acadèmia de Cièncias y Arts de Barcelona gracias a la aportación de 250.000 ptas de la época por parte del marques de Alella, Camil Fabra i Fontanils, industrial, mecenas y alcalde de Barcelona. Su construcción se empezo en 1902 y se inauguró el 7 de Abril de 1904 con la asistencia del rey Alfonso XIII.
La construcción del edificio es obra del arquitecto Josep Doménech i Estapà siendo su asesor cientifico el astrónomo Josep Comas i Solà, siendo este último el primer Director del Observatori Fabra. En el año 1912 la Acadèmia de Cièncias propuso la dirección compartida del observatorio siendo Comas Solà en la rama astronomica y E. Fontserè en la metereologica.

La construcció del Observatori Fabra va ser impulsada per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, gràcies a la aportació de 250.000 ptes de l’època per part del marquès d’Alella, Camil Fabra i Fontanils, industrial, mecenas i alcalde de Barcelona. La seva construcció va ser començada en el 1902 i va ser inaugurat el 7 d’Abril de 1904 amb la assistència del rei Alfons XIII.
La construcció del edifici es obra del arquitecte Josep Doménech i Estapà sent el seu ajudant científic el astrònom Josep Comas i Solà. Al 1904 Josep Comas i Solà fou nomenat el seu primer director. A l’any 1912 l’Acadèmia de Ciències va proposar la direcció compartida de l’observatori, amb Comas Solà en la part astronòmica i E. Fontserè en la meteorològica.

Foto de Comas i Solà

Josep Comas i Solà (1868-1937) realizó desde este Observatorio importantes trabajos científicos de Mercurio, Marte, Júpiter, Saturno. Fue el primero en proponer una posible astmósfera en Titán. Descubrió 2 cometas (uno lleva su nombre 32P/Comas Sola), una estrella variable y once asteroides (804 Hispania, 925 Alfonsina, 945 Barcelona, 956 Amelia, 1927AA, 1117 Reginita, 1102 Pepita, 1929XA, 1929WG, 1136 Mercedes, 1188 Gothlandia).

Josep Comas i Solà (1868-1937) va realitzar des de aquest Observatori importants treballs científics de Mercuri, Mart, Júpiter, Saturn. Va ser el primer en proposar l’existència d’una atmosfera a Tità. Descobrí dos cometes (un dels quals duu el seu nom 32P/Comas Sola), un estel variable i onze asteroides (804 Hispania, 925 Alfonsina, 945 Barcelona, 956 Amelia, 1927AA, 1117 Reginita, 1102 Pepita, 1929XA, 1929WG, 1136 Mercedes, 1188 Gothlandia).